Helena era la filla d'un Deu Zeus i Leda una mortal esposa de Tíndar rei d'Esparta. Quan van anar passant els anys Helena va anar embellint fins a ser la donzella més bella del seu temps, n'era tant que va esdevenir gairebé mítica. El seu pare va decidir que l'havia de casar, però estava preocupat perquè creia que tots els pretendents que no fossin acceptats serien enemics seus.

Quan Tindar va plantejar el problema als pretendents d'Helena, un d'ells Ulisses d'Ítaca, conegut per la seva astucia va proposar una solució: seria la mateixa Helena qui triaria el seu marit però abans tots els pretendents, haurien de jurar solemnement que no farien venjances contra el vencedor i, que li donarien suport davant de qualsevol agressió o ofensa que rebés a causa de l'enveja pel seu casament.

Els prínceps aqueus pretendents d'Helena van fer el jurament, i Helena trià com a marit Menelau que passà a ser rei d'Esparta.

En aquell temps també es va celebrar un altre casament que té molt a veure amb els orígens de la guerra de Troia: el de l'heroi Peleu i la nereida Tetis.

Tots els deus van ser convidats al casament però es van oblidar d'avisar a Eris deessa de la Discòrdia. Ella com a venjança, va deixar caure damunt la taula del banquet una poma d'or on deia "Per a la més bella". De seguida Hera, Atenea i Afrodita es van disputar la poma de la Discòrdia, Zeus va voler posar pau i va dir que fes d'àrbitre Paris, fill de Príam rei de Troia.

Cada deessa va intentar subornar París : Hera li oferia el domini de l'univers, Atenea la saviesa i la Victòria en el combats i Afrodita, l'amor de la més bella de les mortals. París va triar Afrodita, i ella va acompanyar Paris a Esparta per raptar Helena la més bella de les mortals.

El rapte d'Helena va provocar que Menelau i tots els antics pretendents d'Helena s'unissin contra Troia per castigar-la, tal com havien jurat. I així començà la guerra contra Troia. El bàndol dels Aqueus a part de tenir un bon exèrcit va tenir el suport de les Deesses Hera i Atenea a causa del judici de Paris, mentre que el bàndol dels Troians tenien l'exèrcit i la Deessa Afrodita.

Quan la notícia va arribar a Ulisses era rei d'Ítaca, estava casat amb Penèlope i tenia un fill petit Telèmac. Quan el van anar a buscar per recordar-li el jurament que ell mateix havia proposat es va fer el boig però no li va sortir bé i va haver d'anar a lluitar contra Troia amb una flota de dotze naus, amb tripulació agafada del seu reialme.

En arribar a Troia Ulisses va ajudar en tots els preparatius de la guerra en que va ser el conseller, també fou qui retornà els ànims al aqueus més d'una vegada i que va tenir l'idea de construir el famós cavall de Troia. El cavall de Troia consistia en un cavall de fusta buit per dins però ple de guerrers aqueus entre ells Ulisses.

Els aqueus van fer veure que es retiraven i que deixaven el cavall com a regal als Troians.

Els Troians s'ho van creure tot i van entrar el cavall a Troia sense fer cas a la filla de Príam que els deia que si entraven el cavall els destruirien la ciutat. Els troians convençuts d'haver guanyat la guerra van començar a fer celebracions i festes, i a la nit quan tots dormien els aqueus van sortir del cavall van anar a buscar la resta de militars i van vèncer Troia aquella mateixa nit.